Pont!
Una imatge val més que mil paraules, per això aquest post serà de més foto que lletra. La setmana ha estat moooooolt dura, però per sort he pogut desconnectar moltíssim de la feina: no hem parat!
Que estem molt contents d’haver canviat de barri ja ho sabeu, però el dissabte encara vam tenir una demostració més que aquí hi ha molta vida. Vam anar al mercat i ens vam trobar amb la inauguració del lloc provisional mentre fan les obres al lloc de sempre. A més d’un munt de gent, hi havia música i, el que més em va agradar, un munt d’artefactes fets amb coses que pots trobar a les cuines perquè hi jugués la mainada.
Després de passar pel mercat vam anar a casa d’una amiga nostra que és veneçolana i allà vam poder degustar un pernil deliciós. Li diuen igual que nosaltres, pernil, i està fet al forn amb espècies, vi dolç i alguna coseta més que ja no recordo. D’això que veieu aquí (una pota de 4 quilos i pico) no en vam deixar res de res!
Cap allà a les 19h havíem quedat amb una parella de Madrid que vam conèixer quan vam estar a l’agost a Canterbury. Per fer-ho bonic, vam buscar una cerveseria de veritat i vam acudir a La Cervesera Artesana, una meravella de lloc, altament recomanable si us agrada aquesta beguda. Vam xerrar una llarga estona i després encara vam estar una hora passejant per Barcelona fins arribar a casa.
L’endemà, diumenge, vaig anar a buscar la meva germana i el meu cunyat a l’estació. Vam dinar a casa, un rostit fantàstic i deliciós (no perquè l’hagués fet l’Àngel, sinó que ho estava…): pollastre amb dàtils i pinya, recepta de la Ruscalleda. Després vam passejar per la fira de Santa Llúcia, però hi havia massa gent i la gent de poble 😉 es va agobiar una mica, així que vam anar cap a La Cerveteca. Ja veieu, de cervesa en cervesa, el cap de setmana! Després encara vam anar a sopar i a fer uns beures més abans d’anar a dormir.
Aquest matí ja han marxat però jo tenia ganes d’anar a voltar, així que encara hem tingut temps de fer algunes compres abans de tornar a casa. Això sí, demà encara és pont però ja està bé, toca treballar una mica, posar notes i preparar cosetes vàries pels alumnes. No hi ha excuses, tinc les piles ben carregades!
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 21’20h
Meteorològiques: hem pogut gaudir d’uns dies de sol espectaculars, no feia fred, s’estava de conya al carrer!
Físiques: ara estic força cansada però com diu el meu pare “sarna con gusto no pica”.
Psíquiques: molt millor que el divendres. Ja no podia més! Sobre el post, no m’agrada amb les fotos tan grans, però jo us volia explicar avui el meu pont tant si com no. Resulta que avui wordpress m’està fent la punyeta… És igual!
Home, això sí que està bé, tenir plans per no parar, no pensar en la feina i altres cabòries. A més, ja veig que menges i beus bé, i en bona companyia. No es pot desitjar res més. I demà, encara que treballis una mica, segur que serà a mig gas!
Aix, quin cap de setmana més xulo, eh?
Timu, bonica!
Perquè et penses que em queixo? No fer els informes a mà és una punyetera merda… M’obliga a posar coses que no m’agraden… però hi poso els mínims i ho acaboa mà…jejejeje
zel, em pensava que els feies tots a mà, per alguna cosa que havies dit en un altre moment… Ben fet d’acabar-los a mà! A mi també m’agradaria poder-ho fer! Però bé, jo, en l’espai que tinc, ja procuro dir tot el que vull… 😉
Doncs sí, un gran cap de setmana. Sovint penso que la feina ens (m’) absorbeix massa (o de mala manera) i no acabem de trobar temps per fer cosetes com aquestes. No hauria de ser així, hauria de saber trobar més moments (que poden ser de dues hores) per gaudir de mi mateixa… Ai, que m’embolico… és que ja trobo a faltar les de Nadal… 😀
Susanna,
per concursar al Blocaire Invisible, necessitem un correu electrònic de contacte, ja!
Iepa! Ja hi és a la columna dreta però m’has fet adonar que potser és mini mini mini… 😉 Ara ja l’he posat a la pàgina “el propòsit”. De tota manera, és aquest: snnablog @ gmail . com
Sorry!
Coi! I tant mini! No el veia!