Grans i sols

No és de la família però com si ho fos, per mi és com la meva àvia. Ahir la vam anar a veure perquè ens vam assabentar que feia uns 4 dies havia caigut anant pel carrer. Encara tenia el nas inflat i blaus a la cara, així que em fa pànic pensar el mal que es devia fer. El problema és que viu tota sola i potser ja no té edat per fer-ho, però és clar, com la majoria de gent gran que ha viscut sola tota la vida, no vol marxar de casa seva. Per molt que les seves nebodes li han dit que se’n vagi a viure amb elles, la resposta de la L és que ella se’n surt encara.

Aleshores penso en tota aquella gent gran que ni té nebodes ni falses nétes que les vagin a veure sovint (o no tan sovint, ho confesso…). Ha de ser molt dur fer-se gran, però més encara fer-ho sol/a…

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 15’32h

Meteorològiques: Estiuet de Sant Martí… La gent a la platja!

Físiques: Algun malestar no massa important…

Psíquiques: Estic una mica toveta… M’agradaria fer-me gran amb el meu ninu al costat i amb molta gent que m’estimi.