Propòsits
Aquest matí m’he aixecat quan el cos m’ha dit prou i era tard, molt tard, us ho asseguro. Un altre dia això hagués estat motiu de mal humor, males cares i hagués estat tot el dia girada. Ben al contrari, ara que estic aquí asseguda al sofà m’adono que m’ha agradat el ritme d’aquest dissabte. Em pregunto per què davant dies que semblen iguals reaccionem diferent. Potser és perquè no m’he proposat fer res en concret però he fet força coses o perquè tan bon punt he vist l’hora m’he dit a mi mateixa “ei, tu t’ho has buscat per no posar el despertador així que ara no et queixis”.
Total, que quan estava fregant els plats del sopar he fet mentalment una llista de propòsits que segur que em fan viure més tranquil·la. Al cap i a la fi, segur que si començo per les coses petites arribaré a les més grans. Així, he vist que rentar els plats i no trobar-me’ls l’endemà a la pica em farà començar el dia de més bon humor. Igualment, no crec que sigui tan difícil que m’aixequi 10 minuts abans per poder esmorzar tranquil·lament i no començar el dia corrents. D’altra banda, per molt que faci llistes de coses pendents, si no començo per la primera mai no arribaré a la última. O sigui, menys apuntar i més actuar. O si les apunto, que no m’angoixi no haver-les fet, millor em pregunto què ha passat i, si puc, ho soluciono.
Necessito gestionar millor el meu temps i tinc a l’abast petites coses per poder fer-ho. Ja veieu que no és res de l’altre món. Que són petites coses, bàsicament d’organització, que de ben segur m’han d’ajudar a no pensar que la meva vida és un caos sense solució. Ara, a veure si ho aconsegueixo que, en el meu cas, és més difícil del que sembla…
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 23’25h
Meteorològiques: Avui no he sortit de casa però sembla que fa vent i deu fer rasca.
Físiques: Descansada. Molt descansada. Tu diràs!
Psíquiques: Vull pensar que demà pensaré igual. I dilluns. I dimarts…
susannacircumstancies.wordpress.com 
La veritat és que em costa una mica entendre’t, ja que a simple vista sembla inversemblant que diguis que la teva vida és un caos. Rellegia també el post anterior, el dels 30 anys. Podria dir-te que molts voldríem estar on tu estàs, i tenir el que tu tens. Però no puc jutjar-te d’aquesta manera, perquè no puc saber què passa pel teu cap. Algun dia obriràs els ulls al matí i t’adonaràs que ets feliç, i deixaràs de preocupar-te. Tens tots els elements per estar estable, confiada i per viure la vida de manera plena. Si et cal fer-te propòsits petits que t’ajudin en el dia a dia, endavant. Però no t’hi pensis massa, fes-ho i ja està. I on s’és vist posar el despertador un dissabte. De cap manera. El dissabte al matí es dorm tot el que no hem dormit durant la setmana (i diumenge al matí tot el que no hem dormit la nit de dissabte…). Relaxa’t. Has pensat de fer ioga, o tai chi, alguna cosa que t’ajudi a canalitzar l’energia? No sé, a mi no em funcionaria, però potser a tu sí. Tothom que en fa n’està content.
A vegades em costa expressar-me, sobretot en aquest tipus de posts, així que no m’estranya que no m’entenguis… Tinc tots els elements exteriors, XeXu, però no els interiors. I quan el problema és un mateix, que no s’agrada, que sempre se sent inferior, que es pensa que tothom li va en contra… Encara que no sigui veritat, però el que compta no és la realitat sinó com un mateix la viu. No sé si m’explico.
Això del ioga ja ho he pensat, ja… Tothom qui conec que ho fa n’està encantat/encantada però jo no sé, encara m’ho estic rumiant.
I amb això del despertador dels caps de setmana tens raó 😉 . A partir d’ara deixaré de posar-lo!
D’acord, em queda molt més clar, perdona per haver-te fet parlar més sobre el tema. Malauradament no et puc donar cap consell decent al respecte. Cada persona és un món. Per mi funciona que quan els elements exteriors estan on toca, els interiors es van posant a lloc, i les preocupacions -algunes- marxen. Però probablement sóc una persona més segura del que em penso, o del que em sento ara mateix, que no és massa. Sé que amb el suport adient puc arribar molt lluny, i aquesta és la meva força. Així que entenc que si no ets així, els elements exteriors no et donin tot el plus d’energia que cal per tirar endavant. D’alguna manera et caldrà treballar aquest interior, però sento dir-te que no et sé dir com. Et desitjo molta sort en la teva lluita.