I’m back…

Ja torno a estar per aquí! Vam arribar ahir a la nit i avui he estat tornant a fer caixes, encara quedaven coses per aquí que no haviem guardat i demà ja venen els de la mudança. El viatge de tornada va anar molt bé, però el d’anada… Jajajajja!!! A l’aeroport de Girona reia pensant que havia deixat un post programat i que no vaig volar fins cinc hores després! No havia volat mai amb Ryanair però ja us dic que, si ho puc evitar, no ho tornaré a fer mai més.

Per sort, les noies de Barcelona que també anaven a fer el curs i que vam trobar a l’aeroport són més que maques. La M1, una persona que sempre té el somriure a punt, molt noble, una bellíssima persona. La M2 i la R ben boges, simpàtiques… Hem passat uns 15 dies ben intensos i estic segura que ens tornarem a veure molt sovint. Bé, de fet ja hem proposat un dia per la propera trobada. Amb elles i amb tots els catalans que també vivien a la universitat de Kent: la S, en J, la T…

Bé, ja explicaré més cosetes, ara només volia passar per aquí per dir-vos que he tornat i que m’ho he passat molt i molt bé. Ha estat una experiència que difícilment oblidaré.

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Horàries: 23’17h (ja toca anar a dormir que demà els de la mudança vénen molt d’hora).

Meteorològiques: Ara ja no es nota tant però deu n’hi do la caloreta (a Canterbury ha fet un temps genial!).

Físiques: No quedava molta cosa per fer i a més he fet una becaineta. De tota manera estic un pèl cansada de no haver parat en tot el mes…

Psíquiques: Estranya. Arribo a casa després de 15 dies super intensos. Casa plena de caixes. Demà cap a un altre pis. De moment a l’atur, sense escola…