Nin non petita…
No, no vull escriure-us res de Lluís Llach, simplement és que no puc dormir i m’ha vingut al cap aquesta cançó. Per què no puc dormir? Potser pel vi que hem begut durant el sopar? Potser perquè tenim al cap el trasllat de pis? I si diem que sí? I si ens equivoquem? Ens precipitem? Hauríem d’haver mirat alguna cosa més?
Nin non, Maria,
ma nina de cabells d’or.
Nin non…, petita
cançó del meu bressol.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Horàries: 2’48h (més valdria que anés aclucant l’ull…).
Meteorològiques: Han anunciat que faria calor i l’han encertada de ple!
Físiques: Tinc son. El cas és que no puc dormir.
Psíquiques: Després d’haver sortit a sopar no tinc el cap per a escrits molt profunds però estic emocionada pel possible canvi de pis, alhora que temerosa no sigui cas que ens equivoquem en la decisió. D’altra banda, què és el pitjor que pot passar si demà diem que sí?…
susannacircumstancies.wordpress.com 
Una decisió que prendreu entre dos sempre és més fàcil de prendre, com més fàcil és també rectificar plegats. Així que si estàs il·lusionada, potser hauries de tirar pel dret. Però desaconsellen quedar-se amb el primer que es veu.
Potser el millor siga seguir l’instint…
Gràcies per la visita, tens raó en això del somriure 🙂
Seguiré venint per ací.
Hem pensat que dubtar tant no era bo així que ho deixem córrer…
XeXu, a vegades el que passa és que un ha pres una decisió i l’altre la contrària. No ha estat el cas però és cert que un tenia més dubtes que l’altre… N’hem vist més però aquest era el primer i va ser un amor a primera vista…
Gràcies per visitar casa meva, en veu baixa, benvingut! No sé si ha estat l’instint o el sentit comú però ens hem fet enrera finalment.
Hola Susanna, a la fi he entrat al teu raconet, ara mateix t’enllaço i així estem en contacte.
Una cançó preciosa, a mi també m’encanta Llach. He crescut amb les seves cançons i no em puc estar de tant en tant de posar-les als meus fills.
Salutacions i anhorabona pel blog tan pulit que tens.
Hola Tonina! Moltes gràcies per enllaçar-me i per dir aquestes coses del blog! 😀
Jo vaig trigar més de 20 anys en entendre Llach i quasi que va coincidir amb la seva retirada 😦 , però ara que l’he “trobat” m’encanta!
Una abraçada!