La número 100!
Fa uns dies em vaig adonar que estava a punt de treure el nas per aquesta casa “meva-vostra” el/la comentarista número 100. Aleshores vaig pensar que m’agradaria tenir algun detall amb la persona que em deixés aquell comentari i vaig creure que parlar en un post sobre el seu blog, fer-ne difusió, seria una bona idea. (Espero que ho creguis, Núria…).
M’agrada que sigui ella perquè diria que és un dels primers que vaig visitar regularment, fins i tot abans de decidir-me a fer aquest. És cert que no comento massa però trobo més que interessant tot el que ens explica. Fixeu-vos: tant que dic l’expressió “endavant les atxes!” i no m’havia preguntat mai la procedència de la frase. Si teniu curiositat, ella ens dóna la resposta aquí.
També m’ha agradat molt un post que ha publicat no fa gaire gràcies al qual he pogut saber, per exemple, que els cucs de la pastanaga i els dels porros són enemics acèrrims.
I amb aquest em va fer riure força!
En definitva, que trobo que és una dona que sap moltes coses curioses, que m’agrada el què transmet i com ho transmet. Val la pena fer-hi una ullada!
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Meteorològiques: Avui ja no plou, han marxat els núvols i torna a fer força xafogor.
Físiques: Continuo de vacances i fent el que vull (més o menys) en el moment que vull, així que ja us podeu imaginar les meves circumstàncies físiques… 😉
Psíquiques: A tothom ens agrada que ens visitin. Almenys a mi sí. A tothom ens agrada que la gent tingui detalls amb nosaltres. Almenys a mi sí.
I jo no puc fer altra cosa que estar-hi d’acord, amb la Núria s’aprèn molt!
Ostres, tu, he fet un recorregut que déu-n’hi do, de post a post i tiro querquè em…tosc…jejejeje!
Exacte, XeXu, per això m’ha agradat que fos ella la número 100.
zel, segons el IEC, jajajajajaj!!!:
tosc -a
adj. [LC] Mancat de poliment.
Ostres,
Susanna!
Quina sorpresa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1
Moltíssimes gràcies!
Amb escrits com el teu… ja no em calen altres padrins!
Tot i que com pots comprovar em desperto tard, m’ha fet molta il·lusió. Moltíssima.
I això que jo, fa tant poquet que he descobert el teu de bloc… Endavant que és molt interessant llegir-lo i agradable visitar-lo.
Una abraçada!
Hola Núria!
No he dit res que sigui mentida, a més per aquí tens un altre comentari, el del XeXu, que ho confirma. 😉
Al contrari, gràcies a tu per dir aquestes coses del meu. És agradable quan comences i t’escriuen aquests comentaris! No sé quan el vas descobrir però de tota manera és una criatura encara, el vaig començar fa només uns tres mesos.
Una abraçada i endavant amb tot!