Descobertes
Descobrim que es pot passejar tranquil·lament.
Descobrim que es pot treballar durant la setmana i dedicar-nos dissabte i diumenge.
Descobrim que Barcelona té racons que no coneixíem. I ens agraden.
Descobrim que podem tornar-nos infants i gaudir del Tibidabo.
Descrobrim que els dinars amb amics són molt valuosos.
(Re)Descobrim que ens agradem molt.
Descobrim que fa temps que no hem repetit el sopar a la platja.
Descobrim que podem estirar-nos al sofà a quarts de nou mentre escoltem un CD que ens agrada.
Descobrim que ens agrada ser, que ens agrada ESTAR.
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Meteorològiques: Fa xafogor i no ha plogut però el cel ha estat força ennuvolat.
Físiques: Cansada d’haver estat voltant des que ens hem llevat.
Psíquiques: Fa un moment escoltava (de fet encara sonen de fons) Manel i he saltat del sofà per escriure aquest post. Parlen de les coses senzilles de la vida i m’ha fet pensar que els “descobrim” en un moment en què parlem i lluitem per mirar-nos les coses d’una altra manera i fer-nos més fàcil el dia a dia. Al final, és el que tenim, oi?
susannacircumstancies.wordpress.com 
És molt maco tot això que escrius. El que estàs sentint té un nom, i ja el sabem. El que no acabo d’entendre és quina fixació té tothom amb Manel. Com més bé en sento parlar, més mandra em fan.
Ei, potser t’ha canviat una mica la idea de El món groc, que tens una frase penjada aquí al costat?
Cada dia hi ha petites coses que podem descobrir i assaborir. Es tracta que tinguem els ulls i la ment oberta per saber-ne gaudir.
Yo ayer pensaba en el tiempo que hacía que no me ponía en el sofá bajo la luz de la mesita a leer tranquilamente. Lo echo de menos y me lo voy a poner como tarea para este verano.
Nos olvidamos de las pequeñas cosas y es una lástima…
Hola als tres!
XeXu, Manel és fantàstic! Pot ser que no t’agradin, però no te’ls deixis perdre perquè en sentis a parlar molt. I no, jajajajja!, no és que hagi canviat la idea sobre el llibre. La frase està posada igual que abans hi havia una del llibre de la Matilde Asensi. Com que no me n’he sortit posant imatges, poso una frase del llibre que m’estic llegint en aquell moment. I mira, ara m’agrada més així que no pas amb la imatge de la portada del llibre.
Núria, que ets la comentarista número 100 i per això he dedicat un post al teu blog!!! Espero que t’agradi!!
Naida, más tarde o más temprano las pequeñas cosas siempre vuelven. Una gran suerte porque creo que es una de las cosas importantes que nos ayudan a sobrevivir… Disfruta de la lectura!