Estimar
En cap de les definicions que busco d’estimar, amor o amar no hi trobo la paraula patir. Com és que no hi és si van tan juntes? Perquè jo sé que estimar també és anar-me al llit mentre em pregunto si avui dormiràs més de quatre hores; és burxar-te fins fer-te plorar intentant ajudar-te a treure’t l’angoixa; és abraçar-te quan no sé quines són les paraules que voldries escoltar; és angoixar-me per la teva feina; és preocupar-me per totes aquelles coses, les més grans, les més petites, les que no m’expliques i fins i tot les que m’invento, que et fan perdre l’equilibri, el teu equilibri.
Et pateixo! Molt! Que en aquests moments vindria a dir el mateix que t’estimo molt… I no passa absolutament res, que no et sàpiga greu perquè he triat estimar-te! I patir i estimar van ben juntes!
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Meteorològiques: Van dir que baixarien les temperatures i és cert.
Físiques: De ressaca de la febre i el mal d’ossos del cap de setmana.
Psíquiques: Uns dies una mica tensos (i els que vindran) per algunes coses al nostre voltant que haurien d’anar d’una altra manera…
susannacircumstancies.wordpress.com 
I tant, es pateix per tot això que dius, per no dir com es pateix quan estimes i no ets correspost, o quan, tot i ser-ho, saps que estàs en una relació destructiva. Estimar té coses molt maques, les més maques, i per això val la pena patir tant com s’ha de patir.
Muchos ánimos y mucha fuerza, y lo que digo siempre, el tiempo no para, para nuestra suerte o desgracias, pero todo se va encaminando hacia algún sitio, no nos estancamos, sólo nuestra mente y no lo debemos permitir porque eso va en contra nuestro.
Muchos besos
XeXu, és ben diferent el patiment quan no ets correspost. Al menys des de la meva experiència, no té res a veure, és més drama teatral, que no vol dir, ni molt menys, que no sigui igual de dolorós. Utilitzo la teva frase i et dic que és un patiment pel qual no val la pena patir. Per aquest amor no. Tot i que això es pot pensar, però no fer… Quan un pateix per no ser correspost, pateix i punt.
Naida, en eso del tiempo tienes toda la razón. Per sort, aquesta època/etapa/odigueslicomvulguis passarà. Només cal que en traiem un aprenentatge positiu. Gràcies pels ànims!
molts ànims, Susanna. ja veuràs com tot es va posant a lloc.
i si, estimar ja comporta patir, preocupar-se per l’altre. xò pensa que és ben bonic xq les preocupacions així com les alegries, es comparteixen.
una abraçada
en la salut i en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa, fins que la mort us separi 😉
Hola rits, poc a poc ja es va posant a lloc. Tot es porta millor quan és compartit, sigui el que sigui. Gràcies pels ànims! Una abraçada!
Sí, Jordi, és el que hi ha…