De tatuatges i piercings
Quan vaig llegir aquest post vaig pensar que també escriuria la meva relació amb els tatuatges i els piercings.
De fet, jo volia un piercing al melic, però he acabat amb un tattoo i un piercing a la llengua. Sí, la frase és aquesta, heu llegit bé.
Tot va començar fa uns quants anys quan estudiava a Girona. De sempre havia volgut fer-me un piercing al melic, em semblaven molt sensuals i m’agradaven molt. A casa no me’l van deixar fer mai per això quan l’A em va dir que ella se’n volia fer un, ràpidament vaig dir-li que l’acompanyava i també me’l posava. Un cop vam arribar a la botiga, ens van fer agafar por perquè ens van parlar de tot el que ens podia passar si ho fèiem: que si forats, que si pots tenir un quist perquè el cos no l’accepta, infeccions… Ui, ui, ui! No, no! Vam sortir d’allà cames ajudeu-me!
No feia ni cinc minuts que estàvem al carrer que vam tornar a entrar! L’A havia marxat força convençuda de canviar la idea d’un piercing per un tattoo. “Va, fem-nos un tatoo les dues, vaaaaaaa!” Jo, que ni anava bé de peles i que el que volia era un piercing, no sé com vaig acceptar, però mira, des d’aquell dia tinc un follet a la part dreta del ventre. El tatuador ens va aconsellar que no ens el féssim ni a l’esquena ni a cap lloc que ens el veiéssim massa per si ens cansàvem d’ell. No sóc fan dels tatuatges, però no me n’he penedit mai ni me n’he cansat tampoc, així que sospito que vaig fer bé seguint el consell.
El piercing a la llengua tampoc no té una explicació gaire coherent. D’acord, m’havia fet un tattoo però jo continuava volent un piercing al melic. Encara més quan, al cap d’un temps, la meva germana se n’havia fet un! Per què el porto a la llengua, doncs? I jo què sé! Crec que em continuaven fent por les coses que aquell home ens havia dit. Fer-te’l a la llengua no et feia por?? Doncs no. En aquell moment no. Ara, si hagués arribat a sentir que hi ha un nervi a la llengua que si te’l toquen connecta amb no sé què i pot fer mal a no sé on… Una mica xorra tot plegat, si voleu. La veritat és que no noto que el porto però si me’l trec trobo a faltar alguna cosa.
Ara no em treuria cap de les dues coses. Fa uns quants anys que formen part de mi… I als nens els encanta! Jejejejej!! De sobte els descobreixen i sembla que hagin vist qui sap què! “Has vist? Porta un piercing!”, “Ei, tens un tatoo!” “A ver! A veure, a veureeeee!!”. Això sí, igual que us dic que no me’ls trauria també us dic que ja no tinc ganes de fer-me el del melic…
Entrada escrita sota les següents circumstàncies:
Meteorològiques: massa calor per anar a treballar.
Físiques: estic cansada per la xafogor que fa. Em pesen un xic els ulls…
Psíquiques: fa dos dies que aquest blog no té cap visita així que trec del calaix aquest post. A banda que tenia ganes d’explicar-ho, és d’aquells que no tenen data de caducitat i, per tant, es poden utilitzar de comodí 😉 .
susannacircumstancies.wordpress.com 
els posts comodí garanteixen, com a poc, una visita i un somriure.
Si et veuen els pares dels nens de la classe et diran que els incites a fer-se tatoos i piercings. Sort en tens que els pares aquests no deuen ser massa més grans que tu, i també en deuen portar!
Hel.lou…guapa!!! ¿que te dibujaste?. Yo tengo uno en el tobillo pero ahora quiero ir a por la espalda…
ja, ja, ja… reconec que em tenies encuriosida amb la història!
res com els canvis d’opinió! et vas fer el que en aquell moment vas sentir! i no cal buscar perquès a aquestes històries.
durant molt temps tb vaig voler un follet del bosc, xò no sé perquè sempre me’ls volia fer a les cames.
Els piercings, mai els hi he trobat res, només en porto a les orelles. Dius que no te’l notes, ni quan menges?
Gràcies, oscar ! El teu comentari, al seu temps, ha garantit un altre somriure! 😉
XeXu , no n’he vist massa que en portin (si no és que els porten mig amagats com jo), en canvi hi ha un pare que porta milers de piercings i tatuatges. Sobre que em diguin alguna cosa, com que no sóc tutora passo una mica més desapercebuda.
Me hice un duendecillo, todo negro. No me ha dado (ni creo que me de) por dibujarme nada más. Naida , ojo con el baile, ok? Ve con cuidado!
Exacte rits , ben fets estan tant l’un com l’altre. No em noto el piercing ni quan menjo. De fet, acabat de posar em van dir que hauria de menjar purés una setmana (crec) però jo a l’endemà ja estava menjant carn tallada a bocins petits! En canvi, això de l’orella em fa gràcia perquè a la llengua res i en canvi vaig fer-me un 2n forat a la orella i al cap d’unes setmanes vaig haver de treure’m l’arracada del mal que em feia…
un pircing segurament no, però un tatoo encara m’ho plantejaria… a algun lloc del cos que no estigués sotmès als canvis de volum deguts als règims variats.
Uff jo no me’n faria un ni que me paguessen i un pircing tampoc, vaja mal!
bajoqueta
Jordi , si mai em quedo embarassada, ja m’agradaria saber com queda el pobre follet, tot i que el tatuador em va dir que no l’afectaria… Ja veurem!
Glutoniana , no fa mal, dona! No és cert, això depen de les persones. A mi no me’n va fer, ni el tatoo (tret d’una mini molèstia quan tocava l’os de la cadera) ni el piercing.
Alguns els trobo macos, pocs, la veritat. Mai me’n faria ni una cosa ni l’altra, no tant per estética sino per pànic al dolor i als possibles efectes secundaris. Vaig estar més de 10 anys donant-li voltes a si em feia o no el forat a l’orella esquerra i al final suposo que ho he deixat còrrer definitivament, perquè fa anys que ni hi penso… el que no penso dir és què em volia posar perquè era tan macarra que ara em fa vergonya i tot.
Home… ara ho hauries de dir perquè la imaginació pot ser pijtor!! Jajjaja, no, no cal!