Tema complicat? No ho hauria de ser…

He anat posant els ingredients i abans de triturar-los ja feia olor de gaspatxo. Aquest fet em fa gràcia i hi he apropat expressament el nas per olorar això que tant em recorda, primer, a casa meva i, després, al pueblo. De seguida m’ha vingut al cap la influència que hi ha a casa nostra de la cuina andalusa i tot seguit he anat a parar a la sort que tinc de parlar dues llengües. Ho veig com una cosa tan bonica, tan positiva i tan enriquidora que no entenc la majoria dels enfrontaments polítics, socials 0 culturals que passen per enfrontar-les o menystenir una davant de l’altra.

Els meus pares no han utilitzat mai el català i això que ja fa 30 anys que són aquí. Sovint m’ha indignat, però també és cert que mai no han tingut necessitat de parlar-lo perquè viuen en un lloc on la majoria són immigrants andalusos, com ells. Tot i així em sap greu que ni tan sols ho hagin intentat.

Per sort, la nostra veina Lola va dir als meus pares que li importava tres raves si no l’entenien però que ella els parlaria català, perquè així podrien entendre el que les botigueres li expliquéssin i no se sentirien tan perduts en general… Des que ens vam conèixer (jo tenia un meset) m’ha parlat sempre en català a mi també. Deia que així quan anés a escola no tindria cap problema. Evidentment no en vaig tenir cap, de problema, i a diferència de la meva germana (no sé per quina raó) sempre m’he expressat primer en català i després, si ha calgut, he canviat al castellà.

Segurament, si mai tinc fills i m’enfado molt, em sortirà un crit en castellà, igual que quan em van donar la pitjor notícia que m’han donat mai, vaig respondre en castellà. Com diu el meu pare, és la llengua que “he mamat”. Bé, això ho diu quan s’enfada perquè no em surt una paraula en castellà i sí en català. El que no entén és que a vegades al revés també em passa. Però bé…

Total, que tot això ho dic perquè m’exasperen comentaris com els de la senyora aquesta de Telemadrid (la Curry Valenzuela) que no deu dormir pensant en la següent bajanada que dirà sobre el català, Catalunya i els catalans. Hi ha coses que haurien d’estar prohibides i ella n’és una. Calla, que ara li estic donant arguments… 😉 . Ja no dic res tampoc del senyor dels vestits! No en fa una que ja en comença una altra! L’última que he escoltat déu n’hi do també! Abans que el valencià, l’anglès. Qui es preocuparà o dirà res si s’eliminen les línies de valencià?

Que no. Que hi ha coses que haurien de ser més senzilles del que són… Quin país!

 

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Meteorològiques: comença a fer calor de veritat!

Físiques: tot i la calor, torno a tenir un mocador lligat al coll per la torticolis.

Psíquiques: aquest és un tema del que m’agradaria dir tantes coses que crec que ho he embolicat tot una mica massa en un sol post. A veure si al final no he dit res?