Tendresa (2)

Ara ja fa massa que t’espero. Sóc molt pacient, però esperar-te em costa molt ni que estiguis arribant només dos minuts tard.

Jugo a imaginar-te en cada persona que gira la cantonada però cap d’elles ets tu.

Finalment sé que estàs venint. No t’he vist a tu, però sí a la teva manera inconfusible de caminar reflexada a l’aparador de la botiga del davant.

Tant de temps i encara somric mentre les papallones van d’aquí cap allà al meu estòmac…

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Metereològiques: quina primavera més boja!

Físiques: continua la torticolis. Vols dir que hauria d’anar a balls de saló?

Psíquiques: Totalment enamorada, pensant en la sort que tinc, mentre faig una cervesa a La Bolsa.