Balles?

Jean-Georges Noverre:  “la dansa ha de ser natural i expressiva i ha de deixar veure l’ànima del ballarí”. 

De moment la nostra no és ni natural ni expressiva… I em pregunto si tenim ànima de ballarins…

Potser aquesta entrada l’hauria d’haver escrit ahir, que era el Dia Internacional de la Dansa, però la veritat és que se’m va passar. El cas és que el dilluns passat vam anar a la nostra primera classe de balls de saló a Rosita Mauri. Feia molt de temps que tenia ganes d’aprendre una mica de Txa-txa-txa, Rock&roll, Fox Trot… i, per sort, ens va agradar molt. I per sort, a ell també li va agradar 😀 . És que en això som una mica diferents: jo estaria ballant toooooooota la nit quan estic a una discoteca i ell s’hi estaria a la barra xerrant i fent conyetes amb els amics. De fet, això és el que fem. Crec que la vegada que més vam ballar junts va ser a la nostra boda..

El cuquet de ballar em pica. Fa molts anys ja vaig provar amb sevillanes i sardanes (qüestió de buscar orígens), fins fa uns mesos feia dansa oriental (que he acabat deixant perquè les noies amb qui em vaig apuntar ja no hi anaven i aleshores la cosa perdia gràcia) i ara provo amb balls de saló.Continuo pensant que, ballant, ni sóc natural ni expressiva. Però bé, crec que m’agrada ballar perquè és una manera d’ajudar la meva ànima a que es mostri, que tinc la sensació que a vegades això em costa…

 

Entrada escrita sota les següents circumstàncies:

Meteorològiques: cel ennuvolat a Barcelona. Acabarà plovent aquesta tarda?

Físiques: Bé, però amb cansament que no relaciono amb res en concret.

Psíquiques: Crec que estic escrivint aquest post per no posar-me a estudiar…