L’abella Lola
La Lola havia d’haver nascut el dia 31, segons el doctor, però es veu que aquest havia llegit els números malament i va néixer el 13. Potser per això li sortia tot a l’inrevés.
Penseu que les seves primeres passes van ser cap enrere! Després, a l’escola, va començar a escriure de dreta a esquerra i això li va costar un munt d’hores de reforç amb la senyureta Lourdes. Evidentment, no s’orientava gens perquè sempre confonia el nord amb el sud.
Però bé, tot i això era una nena feliç, contenta i amb un bon grapat d’amics. Un bon dia jugaven a fer encanteris i s’imaginaven que les flors que agafaven eren varetes màgiques. La Lola va veure una abella i va dir: -Un, dos, tres i et converteixes en persona en un no res! Ai, mare! A ella que tot li sortia al revés… Sabeu què li va passar?
.
En aquesta entrada, la principal circumstància és que he vist el bloc del contes “divers” i no m’he pogut estar de participar. Espero que us hagi agradat!

Ja deia jo que aquesta imatge em sonava, que l’havia vista en un altre lloc…
Ara ja he sortit de dubtes.
Gràcies pels comentaris, noies!
Què bonic! Sincerament jo ho trob difícil escriure contes, la trama en sí. Té mèrit, Susanna
M’agrada que t’agradi, Caterina! Gràcies! Jo no trobo que sigui fàcil, per això només m’atreveixo amb aquestes petites coses al blog…